Buscant una mica he trobat un poema en una web d'una tal Marina Martori. Hi té publicat un poema que ens va com l'anell al dit:
A cau d'orella m'han dit coses precioses. Me les diuen. Me les diran.
A cau d'orella les paraules tenen menys consonants i més vocals, són diferents, són especials.
La seducció, l'amenaça, la declaració, l'interès, la voluntant... tot té més sentit, més força, més interès si es fa a cau d'orella.
A cau d'orella poden enamorar-te o ferir-te, poden fer-te pessigolles, fer-te somriure o plorar.
M'han dit a cau d'orella que m'estimaven i l'amor (sigui com sigui) sempre arriba millor a cau d'orella.
Marina Martori
(https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt_EYpcNNU7UfT63ZcgoglN6UNEDLknlIVEsfY_5HDTY35gEilPqO274kfhDtbEYesErmZMNG3cM5YUUk_gwUP3uXZ1SHhfdMwhMqZ_yw8D2pZUckWItla8YLk9jMQML4KMSDcTq8sxw8/s1600-h/susurro.jpg)