a cau d'orella

Avui us vull presentar (per a les persones que no la conegueu) aquesta frase feta. "A cau d'orella" significa 'en veu molt baixa'. Un cau és un forat fet per animals, el seu refugi. També significa 'amagatall'. Per tant, "parlar a cau d'orella" vol dir parlar tocant l'orella mateix, en veu molt baixa, xiuxiuejant...

Buscant una mica he trobat un poema en una web d'una tal Marina Martori. Hi té publicat un poema que ens va com l'anell al dit:

A cau d'orella

A cau d'orella m'han dit coses precioses. Me les diuen. Me les diran.

A cau d'orella les paraules són més sonores, més perilloses, més sensuals.
A cau d'orella les paraules tenen menys consonants i més vocals, són diferents, són especials.
La seducció, l'amenaça, la declaració, l'interès, la voluntant... tot té més sentit, més força, més interès si es fa a cau d'orella.
A cau d'orella poden enamorar-te o ferir-te, poden fer-te pessigolles, fer-te somriure o plorar.
M'han dit a cau d'orella que m'estimaven i l'amor (sigui com sigui) sempre arriba millor a cau d'orella.

Marina Martori

(https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt_EYpcNNU7UfT63ZcgoglN6UNEDLknlIVEsfY_5HDTY35gEilPqO274kfhDtbEYesErmZMNG3cM5YUUk_gwUP3uXZ1SHhfdMwhMqZ_yw8D2pZUckWItla8YLk9jMQML4KMSDcTq8sxw8/s1600-h/susurro.jpg)

Moblar no costa "res"?

Aprofito que he descobert la web del Servei de Política Lingüística d'Andorra per introduir un tema que últimament em preocupa: la confusió entre els termes GENS i RES. Dic que em preocupa perquè gent catalanoparlant de tota la vida i que no havien tingut mai dubtes en aquest sentit, ara comencen a contruir frases malament. Com que trobo que ho expliquen molt bé a la web, simplement retallo i enganxo:

Gens és un adverbi que no s’ha de confondre amb el pronom res. Per facilitar les coses, recordeu que gens és el contrari de molt i res és el contrari de tot.

SÍ No m’agrada gens. (en absolut)

SÍ No m’agrada res. (cap cosa)

NO *No fa res de vent.

SÍ No fa gens de vent.

NO *Moblar no costa res. (no pot ser gratuït)

SÍ Moblar no costa gens. (és fàcil)

Recordeu-ho: GENS és un adverbi (que qualifica verbs, adjectius i adverbis) i RES és un pronom!

Aforament o capacitat?

No paro de llegir als diaris i als cartells d'espectacles i a sentir per la ràdio o la televisió la frase següent: "Aquesta sala té un aforament limitat". Tothom sap que algunes paraules castellanes que acaben amb la lletra O en català les hem d'acabar amb MENT (tenim abono-abonament, ahogo-ofegament, amparo-emparament, etc.). D'acord. Però hauríem de ser una mica curosos i comprovar si la paraula que estem utilitzant significa el concepte que volem transmetre. M'explico: la paraula aforament surt al diccionari, però no en el sentit que té en castellà. Segons la Real Academia Española, aforo significa 1. m. Acción y efecto de aforar. 2. m. Número máximo autorizado de personas que puede admitir un recinto destinado a espectáculos u otros actos públicos. 3. m. Méx. Capacidad de un barril u otro recipiente.

Ens interessa la segona accepció, que és la que en català no es recull en la paraula aforament. Si ens volem referir al nombre màxim de persones que caben en un recinte, a la cabuda d'un cinema, un teatre o una sala d'espectacles, normalment expressada pel nombre de butaques de què disposa, ens hem de referir a la capacitat d'un recinte. Per tant, la frase incial hauria de ser: "Aquesta sala té una capacitat limitada". Oi que ens en sortirem?

Pobre pistatxo

Avui, a La paraula, vull parlar d'una paraula "discriminada" sense cap raó. Des de fa força temps, la gent sap que l'equivalent de la paraula castellana pistacho en català és festuc. I ho és. Però, arran d'això, s'ha bandejat sense raó la paraula pistatxo, que també és correcta.
Segons el Diccionari de l'enciclopèdia catalana, ambdues paraules signifiquen exactament el mateix, però tenen orígens diferents:

pistatxo (1839) prové de l'italià pistacchio, que prové, al seu torn, del grec pistákion.
festuc (1335) prové de l'àrab fústaq o fústuq, arabització del grec pistákion.

Per tant, podem sentir-nos lliures d'utilitzar una paraula o l'altra quan ens referim a aquest deliciós fruit :)

(http://www.cprevia.com/wp-content/uploads/2007/06/pistacho.jpg)

"Què has dinat?"

Avui vull tocar un tema que em preocupa: l'ús de verbs que no són transitius com a transitius. Els millors exemples que en tenim són els verbs utilitzats per als àpats: esmorzar, dinar, berenar i sopar.

Com que no són verbs transitius, no poden portar un complement directe. És a dir: no podem esmorzar, dinar, berenar ni sopar res. No podem dir, per exemple: "Avui he dinat paella" o "Avui he esmorzat un entrepà", sinó que hauríem de dir "Avui, per dinar, he menjat paella" o "Avui he menjat un entrepà per esmorzar".

Ja sé que són dues paraules més, però dubto que per això se'ns acabi la saliva ;) Ànims!

Per cert, sabíeu que a COMRàdio, de 15 h a 16 h, fan un programa que es diu "Què has dinat"?

esmorzar de diumenge

Aprofito que és diumenge al matí per introduir al bloc l'apunt terminològic. Quan ens llevem i decidim que ens mereixem un bon esmorzar, sortim de casa amb una cara adormida, als ulls alguna lleganya, i ens dirigim a... la 'panaderia'? No! Aprofitem que tenim tres paraules en català per referir-nos a la botiga on es ven pa: el forn, el forn de pa i la fleca.

Segons el Diccionari de l'enciclopèdia catalana, forn prové del llatí fŭrnus. En canvi, ens explica que fleca té origen incert, potser preromà, indoeuropeu, no cèlt., o germ. visigòtic *flêko, fem., que significava 'tallada o fogassa de pa'.

Tinguem en compte aquesta riquesa lèxica i, quan sortim de casa a comprar els croissantets per a l'esmorzar de diumenge, recordem on anem!

(http://creampuffsinvenice.typepad.com/photos/uncategorized/dscn4671.jpg)

Octubre, octubret, s’endú la calor i ens porta el fred

Tot i que aquest any no s'està complint del tot, perquè fa més calor que fred, aquesta és una dita típica per al mes d'octubre. En coneixeu alguna altra?

(http://farm1.static.flickr.com/48/149299260_02b70382b6.jpg?v=0)

Plou poc, però, pel que plou, plou prou

L'altre dia vaig escriure aquesta frase a la pissarra de l'aula del B1 aprofitant que plovia... Algun alumne se la va aprendre i l'endemà me la va dir! Els nous catalans recuperant frases fetes? M'encanta!

(http://farm1.static.flickr.com/31/41829762_ee785b60c0.jpg?v=0)

atzucac

Sabeu què vol dir aquesta paraula? Suposo que molts catalanoparlants ho saben, però segur que hi ha molta gent que no... Us agrada com sona? A mi sí. Segons el Diccionari de l'enciclopèdia catalana, prové de l'àrab az-zuqâq 'carrer estret', i vol dir 'carreró o camí que no té sortida'.

(http://farm3.static.flickr.com/2163/2023044725_99734ed5e0.jpg?v=0)

Què és quartsdenou?

Benvinguts i benvingudes al bloc quartsdenou. Hi podreu trobar agenda d'activitats, recursos, enllaços, frases fetes, paraules, curiositats, fotografies, cançons, llibres... Espero que ens sigui útil per introduir-nos i aprofundir en l'aprenentatge de la llengua catalana. Som-hi?
(http://farm1.static.flickr.com/40/110598402_f22d28701f.jpg?v=0)