Maltracte o maltractament?

És 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Ho aprofito per dues coses. La primera, relacionada amb la llengua, és recordar als periodistes que, quan parlem de l'acció o l'efecte de maltractar, hem d'utilitzar la paraula maltractament, no maltracte (traducció mal feta del castellà maltrato).

La segona, i ja molt més personal, és sumar-me a les mostres que hi haurà durant el dia d'avui contra la violència masclista. Dona, no callis! Fes-te respectar, fem-nos respectar!

Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal


Si és el teu cas, o el cas d'algú que coneguis, no dubtis més i truca al 016. Per a més informació, pots consultar la Xarxa Estatal d'Organitzacions Feministes contra la Violència de Gènere.

La gent es comença a despertar?

La veritat és que, en la "lluita" perquè es parli un català més o menys correcte al carrer, de vegades les persones ens sentim soles, incompreses, gairebé desemparades... Per això, trobar un article com aquest (me l'ha fet arribar la Mar Anton) m'ha fet sentir menys estranya. Hi ha gent com jo! Que s'escandalitza tant o més que jo! Visca! Us el retallo i enganxo perquè realment val la pena. Vull aclarir per endavant que tot el que està en cursiva no és correcte, però ho podem sentir contínuament:

(Fotografia extreta de: http://farm4.static.flickr.com/3133/2895816325_473f6b3592.jpg?v=0)


divendres, 31 d'octubre de 2008

«Baix cap concepte» (David Pujol)

Bones, per fer un article com aquest, es tenen que tenir nassos. Igual em despedeixen i se m'acaba la feina… Total, què més em dóna? Tenia ganes de fer-lo i aquí està. No se m'han caigut els anells per posar-me a teclejar els quasi mil cinc-cents caràcters, com a reflexió sobre el català que ara es parla. Ens hem de donar compte que, sobretot entre el jovent, cada vegada més el català estàndard és el castellà. Fa temps que venim perdent moltes expressions i formes genuïnes, que estaven ben vives tot just fa quatre dies. Fa poc vaig dir a un adolescent que havia vist la padrina, perquè m'havia fet mal al peu, i es va pensar que havia trobat una velleta. A nivell de llengua, estem fatal. Sí, sí, creieu-me, el que aquí hi fica, és veritat: estem fatal. Inclús la Generalitat, i algunes altres institucions públiques, tenen departaments de medi ambient. Això no ho puc tragar. Si medi i ambient, en català, són sinònims! Ningú no els ho ha dit mai? A vegades, els medis de comunicació parlen de tocar fusta, en vès de tocar ferro; parlen de donar una conferència, en vès d'impartir-la o fer-la; parlen de les vuit i mitja, en vès de dos quarts de nou, etc. Per no parlar dels topònims (ens han enxufat dotzenes de Perpignan als lletreros de les nostres carreteres, per exemple) i de moltes altres realitats que farien riure si no fos que fan plorar. Si no redrecem la situació, aviat poden haver problemes. Amb tot, hi haurà que tenir paciència… Ens veiem!

Molt bé, David!