Cavalcada de Reis!

Avui arriben els Reis! Sempre m'ha encantat aquesta nit màgica (i això que no sóc monàrquica)! Aquesta tarda, a gairebé tot arreu, Ses Majestats els Reis d'Orient (Melcior, Gaspar i Baltasar) arribaran en la tradicional Cavalcada de Reis. Recordem, per tant, que quan ens referim a la desfilada solemne a cavall (o en carrosses), pròpia d'algunes festivitats cíviques o religioses, hem d'utilitzar aquesta paraula i no deixar-nos influir pel castellà i la seva cabalgata.

Espero que us portin moltes coses! I no gaire carbó...



I esperem que tornin aviat a l'Orient i allà portin la justícia i la pau.

Per Nadal, cuina "cassolana"?

S'acosta Nadal i la major part de la gent, en aquest dia tan especial, decideix no sortir a menjar a fora, al restaurant, sinó que opta per tota la feinada que comporta un àpat d'aquestes característiques. Sobretot àvies i mares es passen hores a la cuina preparant deliciosos i suculents plats... Mmmm... Hi penso i se'm fa la boca aigua...

Sempre s'ha dit que com a casa no es menja enlloc i per això molts restaurants intenten captar clientela amb reclams com ara "canelons de l'àvia", "escudella de la iaia"... M'he fixat, però, que hi ha molts establiments que tenen una petita confusió i utilitzen aquesta expressió:



Què significa? Cuina feta a la cassola? Perquè si parlem d'alguna cosa que pertany a l'interior de la casa, de la família, domèstica, hem d'utilitzar l'adjectiu casolà/ana (amb una sola essa!), que prové del llatí vulgar *casulanus, -a, -um, derivat del llatí casŭla 'cabaneta'.

Plànol o planell?

Aprofito que ahir vaig anar amb el Kes i el Xavi a fer el Matagalls (al Montseny) per dedicar-li L'apunt al Xavi. Quan anem a la muntanya, per no perdre'ns, fem servir un mapa (del llatí mappa 'tovalla, tovalló', i després 'representació geogràfica sobre una peça de tela'), que és una representació gràfica plana de la superfície de la Terra, o d'una porció d'aquesta, segons una escala i una projecció donades. També podem utilitzar un plànol, que ens les accepcions que ens interessen és una representació, sobre una superfície plana, de la disposició d'una ciutat, edifici, parc, etc., o un mapa topogràfic fet a escala superior a 1:10. 000 i inferior a 1:200.000. Mai, però, no farem servir un planell per orientar-nos, perquè un planell és un indret pla i elevat, o també la part oposada al tall d'un ganivet o d'una altra eina.

Això sí, tant si utilitzem un plànol com un mapa, res no ens assegura que igualment no ens perdem, oi nois? ;) Ostres tu, quin fred que fotia! Si no, pregunteu-li al nostre company, l'Uli!

Per cert, tot i el fred, diu que els narcisos ja comencen a treure el nas... :)

Dia Mundial de la Lluita contra la Sida

Avui, 1 de desembre, és el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. Ho aprofito per recordar que quan parlem sobre aquest tema hem de parlar de la sida i no del sida, ja que les sigles responen a 'síndrome d'immunodeficiència adquirida' i, en català, la paraula síndrome és femenina.

Segur que ens surt "rentable"?

Ai, ai, ai! Que confonem termes! A la ràdio, a la televisió, a la premsa escrita, al carrer... A tot arreu sento aquesta expressió: "Això surt molt rentable!". I jo penso... Coi... Voleu dir que 'es pot rentar'?

Perquè aquest és el significat de la paraula rentable (en castellà també rentable). Per exemple, una peça de roba o algun tipus de una pintura sí que poden ser rentables, és a dir, sí que es poden rentar. Si ens referim, però, a alguna cosa que és efectiva i té rendibilitat (i no "rentabilitat"), l'hem de qualificar de rendible.

No és tan "complexe", o sí?

Bon dia i bona hora! Un cop més, em serveixo de la pàgina web del Servei de Política Lingüística d'Andorra per donar cos a L'apunt. En català hi ha força paraules que acaben en -x i en -tx.
Cal vigilar perquè hi ha la tendència a posar una e de més en el masculí singular d'aquestes paraules i a fer els plurals de manera incorrecta, com si fossin femenins. Per exemple:

No direm *annexe, *convexe, *fluxe, *mixte, *ortodoxe, *perplexe, *prefixe, *sufixe, *texte.
Sinó que direm annex, convex, flux, mixt, ortodox, perplex, prefix, sufix, text.

En noms, direm:
el complex, els complexos (NO: *el complexe, *els complexes)
el context, els contextos (NO: *el contexte, *els contextes)
el reflex, els reflexos (NO: *el reflexe, *els reflexes)
el text, els textos (NO: *el texte, *els textes)

En adjectius, direm:
complex, complexa, complexos, complexes (NO: *complexe)
fix, fixa, fixos, fixes (NO: *fixe)
I, finalment, recordeu que la terminació -es (coses complexes) és només de l'adjectiu plural femení, no del plural masculí (fets complexos)!

El "tamany" sí que importa!

Avui, a L'apunt, vull parlar-vos d'un fet insòlit per a molta gent: la paraula tamany no surt al diccionari! Sé que molta gent s'escandalitzarà quan llegeixi això, però és així. Aquesta paraula, tot i que la major part de la gent l'utilitza habitualment, no es pot dir en català. El seu equivalent és mida. Jo fa temps que ho vaig descobrir i m'esforço perquè no se m'escapi cap tamany. Sé que és difícil, i més sentint-ho en molts mitjans de comunicació, però ho aconseguirem! Qui pot dir, ara, que el "tamany" no importa?

Moblar no costa "res"?

Aprofito que he descobert la web del Servei de Política Lingüística d'Andorra per introduir un tema que últimament em preocupa: la confusió entre els termes GENS i RES. Dic que em preocupa perquè gent catalanoparlant de tota la vida i que no havien tingut mai dubtes en aquest sentit, ara comencen a contruir frases malament. Com que trobo que ho expliquen molt bé a la web, simplement retallo i enganxo:

Gens és un adverbi que no s’ha de confondre amb el pronom res. Per facilitar les coses, recordeu que gens és el contrari de molt i res és el contrari de tot.

SÍ No m’agrada gens. (en absolut)

SÍ No m’agrada res. (cap cosa)

NO *No fa res de vent.

SÍ No fa gens de vent.

NO *Moblar no costa res. (no pot ser gratuït)

SÍ Moblar no costa gens. (és fàcil)

Recordeu-ho: GENS és un adverbi (que qualifica verbs, adjectius i adverbis) i RES és un pronom!

Aforament o capacitat?

No paro de llegir als diaris i als cartells d'espectacles i a sentir per la ràdio o la televisió la frase següent: "Aquesta sala té un aforament limitat". Tothom sap que algunes paraules castellanes que acaben amb la lletra O en català les hem d'acabar amb MENT (tenim abono-abonament, ahogo-ofegament, amparo-emparament, etc.). D'acord. Però hauríem de ser una mica curosos i comprovar si la paraula que estem utilitzant significa el concepte que volem transmetre. M'explico: la paraula aforament surt al diccionari, però no en el sentit que té en castellà. Segons la Real Academia Española, aforo significa 1. m. Acción y efecto de aforar. 2. m. Número máximo autorizado de personas que puede admitir un recinto destinado a espectáculos u otros actos públicos. 3. m. Méx. Capacidad de un barril u otro recipiente.

Ens interessa la segona accepció, que és la que en català no es recull en la paraula aforament. Si ens volem referir al nombre màxim de persones que caben en un recinte, a la cabuda d'un cinema, un teatre o una sala d'espectacles, normalment expressada pel nombre de butaques de què disposa, ens hem de referir a la capacitat d'un recinte. Per tant, la frase incial hauria de ser: "Aquesta sala té una capacitat limitada". Oi que ens en sortirem?

"Què has dinat?"

Avui vull tocar un tema que em preocupa: l'ús de verbs que no són transitius com a transitius. Els millors exemples que en tenim són els verbs utilitzats per als àpats: esmorzar, dinar, berenar i sopar.

Com que no són verbs transitius, no poden portar un complement directe. És a dir: no podem esmorzar, dinar, berenar ni sopar res. No podem dir, per exemple: "Avui he dinat paella" o "Avui he esmorzat un entrepà", sinó que hauríem de dir "Avui, per dinar, he menjat paella" o "Avui he menjat un entrepà per esmorzar".

Ja sé que són dues paraules més, però dubto que per això se'ns acabi la saliva ;) Ànims!

Per cert, sabíeu que a COMRàdio, de 15 h a 16 h, fan un programa que es diu "Què has dinat"?

esmorzar de diumenge

Aprofito que és diumenge al matí per introduir al bloc l'apunt terminològic. Quan ens llevem i decidim que ens mereixem un bon esmorzar, sortim de casa amb una cara adormida, als ulls alguna lleganya, i ens dirigim a... la 'panaderia'? No! Aprofitem que tenim tres paraules en català per referir-nos a la botiga on es ven pa: el forn, el forn de pa i la fleca.

Segons el Diccionari de l'enciclopèdia catalana, forn prové del llatí fŭrnus. En canvi, ens explica que fleca té origen incert, potser preromà, indoeuropeu, no cèlt., o germ. visigòtic *flêko, fem., que significava 'tallada o fogassa de pa'.

Tinguem en compte aquesta riquesa lèxica i, quan sortim de casa a comprar els croissantets per a l'esmorzar de diumenge, recordem on anem!

(http://creampuffsinvenice.typepad.com/photos/uncategorized/dscn4671.jpg)