Ahir, a classe de català, van sortir alguns insults en català. Jo vaig comentar que la veritat és que estan una mica passats de moda i que si realment estàs emprenyat no s'utilitzen gaire. Això sí, recuperar-los de tant en tant mig en broma mig seriosament és divertidíssim. Per tant, per iniciativa dels alumnes, he decidit incloure un nou apartat (L'insult) per anar-los donant a conèixer i per veure si els nous catalans els incorporen en el seu parlar quotidià.
Quins insults coneixeu? Jo, per començar, us proposo aquest: tros de quòniam! Si busquem quòniam al diccionari, ens explica que és una expressió llatina que vol dir 'perquè' i que segurament va sorgir en ambients eclesiàstics, aplicat en algu
nes discussions escolàstiques a aquelles persones que es llancessin a argumentar amb quoniam ('perquè') sense saber què dir després. Segons el diccionari, l'expressió tros de quòniam es refereix a una persona talossa, beneitota. Us ha quedat clar? No? Doncs talòs, segons el diccionari, es diu d'una persona obtusa, espessa, toixa, mancada de vivor... I un beneit és aquell que no té el cervell prou desenvolupat, mig idiota, ximple, babau.I què vol dir ximple? Doncs es diu d'una persona de poc seny, poca-solta. I babau? Es refereix a una persona sense cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. Finalment, poca-solta: dit d'una persona informal, mancada de bon seny.
Uf! Us adoneu que cada cop que es busca un insult d'aquests al diccionari ens remet a un altre adjectiu que també s'ha de buscar al diccionari? Quin embolic! Al capdavall, semblen tots més o menys sinònims i intercanviables, oi? Doncs au, qualsevol que us surti estarà bé! Endavant les atxes! Insultem en català!
