Santa Llúcia!

Ahir, 13 de desembre, era santa Llúcia. Conec poc sobre aquesta santa (bé, conec poc sobre la gran majoria de sants i santes), però sé que és la santa patrona dels cecs, dels pobres, dels nens malalts, dels cameperols, i de molts oficis en els quals la vista és un requeriment important (electricistes, xofers, afiladors, modistes, dissenyadors gràfics o escriptors). D'aquí la dita popular que diu "Que santa Llúcia et conservi la vista" o, simplement, "Santa Llúcia!", quan tens alguna cosa que busques just al davant del nas i no la veus.

És molt típica de Barcelona (i d'altres municipis catalans) la Fira de Santa Llúcia. Els voltants de la Catedral i la mateixa plaça de la Catedral s'omplen de les tradicionals parades nadalenques on es poden comprar arbres de Nadal, tions, pessebres, molsa, elements decoratius per a l'arbre, caganers, llums, figuretes de fang, fonts d'aigua... A banda, és clar, de les típiques paradetes de roba, artesania, bijuteria... Cada any m'hi perdo i mai no me'n canso...

Segons el calendari julià, la nit de santa Llúcia era la nit més llarga de l'any (segons l'actual calendari gregorià, aquest solstici és el 21 de desembre), i per això encara es pronuncien frases com ara "Per santa Llúcia, minva la nit i creix el dia" o "Per Santa Llúcia, un pas de puça", que vol dir que, a poc a poc, el dia va guanyant terreny a la nit.

Jau, Coloma!

Avui estic contenta! Fa anys que la frase "Jau, Coloma!" és famosa al meu entorn (des d'aquell viatge a Vitòria de fa tants anys...) i sempre ens ha fet molta gràcia. Per a qui no ho sàpiga, la Coloma era una gossa pastora que va guanyar un munt de concursos de gossos d'atura i el seu amo, quan volia que s'aturés, li cridava: "Jau, Coloma!". Avui, he tingut l'oportunitat d'anar a veure un d'aquests concursos a Torroella de Montgrí dins de la programació de la Fira de Sant Andreu. Era un campionat de campions, amb la participació de Jordi Muxach amb Kiss (néta de la Coloma), José Mari Pleguezuelo amb Nuca, Eusebio Bengoetxea amb Lagun, Patricia Gisquet amb Toy, Jean François Casaux amb Una, Carlos Pinedo amb Txiki i José Antonio Aguirre amb Urki. Ha estat molt divertit.

En un concurs així, els gossos han d'anar pel mig d'un corriol delimitat per dues fileres de banderes i arribar a un ramat de xais. Després han de recollir les ovelles i conduir-les fins a un cercle marcat amb guix que hi ha davant del pastor, on s'han de quedar completament aturades. Llavors, han de conduir el ramat i fer-lo passar per un dels dos portells que hi ha situats als costats del corral. En aquesta prova hem al·lucinat molt amb la pastora francesa, Patricia Gisquet, que feia anar un xiulet i gairebé no cridava. Impressionant! Però tots ho han fet molt bé.

A la segona prova, el gos ha de recollir les ovelles, tancar-les dins del corral (molt i molt difícil) i després treure-les. En aquest cas, Jean François Casaux, amb la gossa Una, també ho ha fet molt bé. Finalment, però, ha guanyat la Kiss per un punt. Molt recomanable! Això sí: que ruques que arriben a ser les ovelles!

Encara no hi ha el vídeo disponible, però perquè la gent que no ho coneix se'n faci a la idea, aquí teniu un enllaç a tv3alacarta d'un concurs de l'any passat a l'Estartit. Gaudiu-ne!

Primer 3 de 10 de la història... descarregat!

I seguim amb els castells... Què voleu? No en sóc una experta, però gaudeixo molt veient-los. En aquest cas, i com que no sóc "partidista", incloc l'enllaç a la primera vegada que el 3 de 10 amb folre i manilles es carregava i, després d'un intent fallit impressionant, es descarregava. Ara fa deu anys, jo no era a plaça... Però veient el vídeo... els pèls de punta... Visca els Minyons!

3d9fa

Llàstima de no haver pogut ser a plaça el dia 16 de novembre. Últimament, la meva afició pels castells ha augmentat, no sé ben bé per què... M'emociono! No hi puc fer res... I, encara que si veig les camises verdes m'emociono encara més (per què deu ser?), no em caso amb cap colla i, la veritat, és que em fan molta més il·lusió l'afany de superació i els èxits assolits que el color de la camisa...

El cap de setmana passat, els Minyons de Terrassa van carregar un castell inèdit: el 3 de 9 amb folre i agulla! M'hagués agradat molt ser-hi. Per sort, tenim el programa Quarts de nou de tv3alacarta. Tot s'ha de dir, la caiguda va ser espectacular, també... Felicitats, Minyons!

Primer 3 de 10 de la història

Un dia com avui de fa 10 anys, els Castellers de Vilafranca van aconseguir carregar per primera vegada a la història el 3 de 10 amb folre i manilles. En aquella ocasió, sí que vaig poder ser a la plaça i va ser un moment molt impressionant i emotiu... Tothom reia, aplaudia, plorava... Uf! Vilafranca, amunt!