Jau, Coloma!

Avui estic contenta! Fa anys que la frase "Jau, Coloma!" és famosa al meu entorn (des d'aquell viatge a Vitòria de fa tants anys...) i sempre ens ha fet molta gràcia. Per a qui no ho sàpiga, la Coloma era una gossa pastora que va guanyar un munt de concursos de gossos d'atura i el seu amo, quan volia que s'aturés, li cridava: "Jau, Coloma!". Avui, he tingut l'oportunitat d'anar a veure un d'aquests concursos a Torroella de Montgrí dins de la programació de la Fira de Sant Andreu. Era un campionat de campions, amb la participació de Jordi Muxach amb Kiss (néta de la Coloma), José Mari Pleguezuelo amb Nuca, Eusebio Bengoetxea amb Lagun, Patricia Gisquet amb Toy, Jean François Casaux amb Una, Carlos Pinedo amb Txiki i José Antonio Aguirre amb Urki. Ha estat molt divertit.

En un concurs així, els gossos han d'anar pel mig d'un corriol delimitat per dues fileres de banderes i arribar a un ramat de xais. Després han de recollir les ovelles i conduir-les fins a un cercle marcat amb guix que hi ha davant del pastor, on s'han de quedar completament aturades. Llavors, han de conduir el ramat i fer-lo passar per un dels dos portells que hi ha situats als costats del corral. En aquesta prova hem al·lucinat molt amb la pastora francesa, Patricia Gisquet, que feia anar un xiulet i gairebé no cridava. Impressionant! Però tots ho han fet molt bé.

A la segona prova, el gos ha de recollir les ovelles, tancar-les dins del corral (molt i molt difícil) i després treure-les. En aquest cas, Jean François Casaux, amb la gossa Una, també ho ha fet molt bé. Finalment, però, ha guanyat la Kiss per un punt. Molt recomanable! Això sí: que ruques que arriben a ser les ovelles!

Encara no hi ha el vídeo disponible, però perquè la gent que no ho coneix se'n faci a la idea, aquí teniu un enllaç a tv3alacarta d'un concurs de l'any passat a l'Estartit. Gaudiu-ne!

Fem una mica de safareig?

Avui vull dedicar La frase feta a un fidel seguidor d'aquest bloc, que encara no m'hi ha fet cap comentari. Es diu Luigi i és un alumne meu encantador, que va començar al B1 fa dos mesos i que ara ja tinc al B3. Em consta que aquesta frase feta li va fer molta gràcia, així que he pensat incloure-la i explicar-ne l'origen. La paraula safareig prové de de l'àrab vulgar ṣahrîǧ 'bassal', i probablement té un origen irànic. En la seva segona accepció, designa el receptacle més o menys gran de parets d'obra o de formigó armat, que s'omple d'aigua i serveix per a rentar-hi la roba.

Tal com expliquen a una sessió de debat de SOS Monuments, fer safareig és una locució verbal, és a dir, una construcció de la llengua que, a partir d’una metàfora, d’un sentit figurat que va més enllà del sentit recte de cada paraula que la forma, té un significat diferent que la comunitat lingüística reconeix.

I fer safareig no vol dir construir un safareig, ni tan sols rentar la roba, sinó que vol dir, segons el diccionari, xafardejar, xerrar de tot i de res, de tothom i de ningú... En un bloc d'etimologia molt interessant, ens expliquen que aquesta expressió procedeix precisament de la funció social que complien aquests indrets on les dones s'agrupaven per rentar la roba i al mateix temps comentar afers del poble. Així, el safareig, era el lloc públic on es feia la bugada i es preparava el lleixiu; però també era punt de trobada, de reunió i de comentaris. I ens hi afegeixen un fragment descriptiu, força aclaridor, de les bugaderes i els safareigs d'antany, tret de l'article de Lluís Freixes "Molta roba i poc sabó", publicat dins la revista «Gavarres», núm. 10 (Tardor-hivern 2006), pàg. 128-129:

Les dones han passat la història de genolls. Mirin: avui fer safareig significa xafardejar, xerrar d'aquell i de l'altre, una mica per riure i matar l'estona, una mica per alimentar aquella curiositat un punt perversa que tots tenim. Aleshores tafanegem sobre tot i sobre res, sobre tothom i sobre ningú, i així passem la vida, o la fem més tolerable. Comarejar, xafardejar: això feien, es veu, les bugaderes.

Per acabar, afegeixo un enllaç a La paraula del dia, de l'entranyable Ramon Solsona, a RAC1, una secció molt interessant que parla de l'origen de les paraules. En aquest cas, la dedica a la paraula safareig, i ens explica que xafader prové, precisament, d'aquesta paraula. Que interessant, oi?

I, a més, us comento que el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison acull fins al 13 de desembre una exposició titulada Qui té roba per rentar? Homenatge a les dones que fan i han fet bugada al llarg de la història.

Segur que ens surt "rentable"?

Ai, ai, ai! Que confonem termes! A la ràdio, a la televisió, a la premsa escrita, al carrer... A tot arreu sento aquesta expressió: "Això surt molt rentable!". I jo penso... Coi... Voleu dir que 'es pot rentar'?

Perquè aquest és el significat de la paraula rentable (en castellà també rentable). Per exemple, una peça de roba o algun tipus de una pintura sí que poden ser rentables, és a dir, sí que es poden rentar. Si ens referim, però, a alguna cosa que és efectiva i té rendibilitat (i no "rentabilitat"), l'hem de qualificar de rendible.

El català i el món del vi

A Catalunya, i al Penedès en concret (que em toca de prop), hi ha molta passió pel vi, tant per tot el procés que du a terme la indústria vitivinícola com pel plaer que ens suposa el fet de beure'n alguns de concrets, de tota la vida, o de tastar-ne de nous. Per això crec oportú aclarir alguns termes relacionats amb aquest món.

Primer de tot, quan volem anar a visitar el local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades, quan guardem les nostres ampolles al petit soterrani de casa o quan volem anar a l'establiment on es venen vins, hem d'utilitzar la paraula celler. Hi ha molta gent que, per influència del castellà, utilitza la paraula bodega, sense saber que en català aquesta paraula només designa l'espai tancat dels vaixells mercants situat sota la coberta superior i destinat al transport de la càrrega.

Després, quan hem anat al celler i arribem a casa, no hem de dir que ens disposem a "provar" el vi si mai no n'havíem begut, sinó que hem d'utilitzar el verb tastar, que vol dir que ens posem una petita quantitat d'un menjar o una beguda a la boca per apreciar-ne el gust.

Per tant, quan un grup d'amics ens reunim amb unes quantes ampolles de vi per tastar-los, per apreciar-ne la singularitat, ens hem de referir a un tast de vins, no a una cata de vins (aquesta paraula no existeix en català!).

Per cert, sabíeu que el 14, 15 i 16 es va celebrar el CATA-VINS Sabadell? Qui els ho explica, a ells?

No és tan "complexe", o sí?

Bon dia i bona hora! Un cop més, em serveixo de la pàgina web del Servei de Política Lingüística d'Andorra per donar cos a L'apunt. En català hi ha força paraules que acaben en -x i en -tx.
Cal vigilar perquè hi ha la tendència a posar una e de més en el masculí singular d'aquestes paraules i a fer els plurals de manera incorrecta, com si fossin femenins. Per exemple:

No direm *annexe, *convexe, *fluxe, *mixte, *ortodoxe, *perplexe, *prefixe, *sufixe, *texte.
Sinó que direm annex, convex, flux, mixt, ortodox, perplex, prefix, sufix, text.

En noms, direm:
el complex, els complexos (NO: *el complexe, *els complexes)
el context, els contextos (NO: *el contexte, *els contextes)
el reflex, els reflexos (NO: *el reflexe, *els reflexes)
el text, els textos (NO: *el texte, *els textes)

En adjectius, direm:
complex, complexa, complexos, complexes (NO: *complexe)
fix, fixa, fixos, fixes (NO: *fixe)
I, finalment, recordeu que la terminació -es (coses complexes) és només de l'adjectiu plural femení, no del plural masculí (fets complexos)!

Maltracte o maltractament?

És 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Ho aprofito per dues coses. La primera, relacionada amb la llengua, és recordar als periodistes que, quan parlem de l'acció o l'efecte de maltractar, hem d'utilitzar la paraula maltractament, no maltracte (traducció mal feta del castellà maltrato).

La segona, i ja molt més personal, és sumar-me a les mostres que hi haurà durant el dia d'avui contra la violència masclista. Dona, no callis! Fes-te respectar, fem-nos respectar!

Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal


Si és el teu cas, o el cas d'algú que coneguis, no dubtis més i truca al 016. Per a més informació, pots consultar la Xarxa Estatal d'Organitzacions Feministes contra la Violència de Gènere.

Movem els malucs?

Penso que més o menys tot catalanoparlant sap que la paraula cadera (del llatí cathedra, seient, cadira, i aquest del grec καθέδρα) en català no existeix, sinó que hem de dir maluc, variant d'amaluc, de l'àrab 'aẓm al-ḥuqq, que vol dir 'os del flanc'. A mi m'agrada molt com sona aquesta paraula... No trobeu que és molt sensual?

També és cert que a molta gent de vegades la paraula li falla, encara que la sàpiga, i no li surt. Quan us passi, penseu en aquest bloc!

Des de les hores mortes, talaiot,
m’omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora rodolem
per un pendent insòlit. Cada gest
perfà l’extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte.
(Estimada Marta, Miquel Martí i Pol)

(Dibuix de Luis Royo)

moixaina

Aprofito que l'altre dia vaig conèixer una gata molt trempada per parlar d'aquest mot. La gata en qüestió es diu Xaina, de Moixaina... Per a aquelles persones que no ho sàpiguen, una moixaina és una carícia feta, especialment, a la cara. I quina ha estat la meva sorpresa quan, a l'hora de buscar al diccionari d'on provenia la paraula, he vist que ve de moix, la primera accepció del qual vol dir 'gat domèstic'. Quina gràcia!

Hi ha més dies que llonganisses

Avui m'agradaria recuperar aquesta frase feta que, de fet, es pot sentir força habitualment en el nostre parlar quotidià. Quan diem que "Hi ha més dies que llonganisses", ens referim al fet que alguna cosa que no ha passat passarà, sens dubte, algun dia. Per tant, és un clam a la paciència, a la parsimònia de voler fer les coses ben fetes, un consell per als impacients... Hi ha més dies que llonganisses... Tot arribarà, si cal.

(http://www.firesifestes.com/images/Img_Fires/Espinelves/Llonganisses.jpg)

Primer 3 de 10 de la història... descarregat!

I seguim amb els castells... Què voleu? No en sóc una experta, però gaudeixo molt veient-los. En aquest cas, i com que no sóc "partidista", incloc l'enllaç a la primera vegada que el 3 de 10 amb folre i manilles es carregava i, després d'un intent fallit impressionant, es descarregava. Ara fa deu anys, jo no era a plaça... Però veient el vídeo... els pèls de punta... Visca els Minyons!

3d9fa

Llàstima de no haver pogut ser a plaça el dia 16 de novembre. Últimament, la meva afició pels castells ha augmentat, no sé ben bé per què... M'emociono! No hi puc fer res... I, encara que si veig les camises verdes m'emociono encara més (per què deu ser?), no em caso amb cap colla i, la veritat, és que em fan molta més il·lusió l'afany de superació i els èxits assolits que el color de la camisa...

El cap de setmana passat, els Minyons de Terrassa van carregar un castell inèdit: el 3 de 9 amb folre i agulla! M'hagués agradat molt ser-hi. Per sort, tenim el programa Quarts de nou de tv3alacarta. Tot s'ha de dir, la caiguda va ser espectacular, també... Felicitats, Minyons!

Primer 3 de 10 de la història

Un dia com avui de fa 10 anys, els Castellers de Vilafranca van aconseguir carregar per primera vegada a la història el 3 de 10 amb folre i manilles. En aquella ocasió, sí que vaig poder ser a la plaça i va ser un moment molt impressionant i emotiu... Tothom reia, aplaudia, plorava... Uf! Vilafranca, amunt!

Xerrem?

Avui us vull presentar un projecte innovador, engrescador i molt útil adreçat a les persones que es volen llançar al carrer a parlar català i, per una raó o altra, encara no ho han fet. El projecte es diu Xerrem i i l'ha elaborat el Jordi Esteban, un gran pedagog i una gran persona, que té mil i una idees per aconseguir que el català sigui una llengua d'ús social. He tingut el plaer de tenir-lo com a mestre i la veritat és que han canviat moltes coses sobre la meva manera d'entendre els processos d'ensenyament-aprenentatge. He tingut l'ocasió d'aplicar a l'aula un "preprojecte" del que ara es coneix com a Xerrem, fent l'adaptació de diversos materials del Jordi, i n'he quedat sempre molt més que satisfeta. El fet de veure alumnes que gairebé no parlaven en català comunicar-se amb els seus companys durant més de tres quarts d'hora exclusivament en català i passant-s'ho d'allò més bé és un plaer indescriptible.

El projecte consisteix en la creació de grups de conversa per parlar en català amb fluïdesa i seguretat. S'hi tracten les qüestions de què parla la gent quan es troba al carrer, en un bar, en una sala d'espera... És a dir, s'aconsegueix que els aprenents (els xerraires) mantinguin converses "socials" en català, amb l'acompanyament d'unes persones competents en llengua catalana (els xerpes). Us recomano que tafanegeu per la pàgina web de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL). Aquí trobareu l'enllaç directe al projecte amb tota la informació necessària. La veritat és que val molt la pena tot el que fa en Jordi Esteban i, de fet, crec que se li ha d'agrair moltíssim la feina que fa i de la qual es pot sentir molt orgullós. Endavant, Jordi! :)

El "tamany" sí que importa!

Avui, a L'apunt, vull parlar-vos d'un fet insòlit per a molta gent: la paraula tamany no surt al diccionari! Sé que molta gent s'escandalitzarà quan llegeixi això, però és així. Aquesta paraula, tot i que la major part de la gent l'utilitza habitualment, no es pot dir en català. El seu equivalent és mida. Jo fa temps que ho vaig descobrir i m'esforço perquè no se m'escapi cap tamany. Sé que és difícil, i més sentint-ho en molts mitjans de comunicació, però ho aconseguirem! Qui pot dir, ara, que el "tamany" no importa?

La gent es comença a despertar?

La veritat és que, en la "lluita" perquè es parli un català més o menys correcte al carrer, de vegades les persones ens sentim soles, incompreses, gairebé desemparades... Per això, trobar un article com aquest (me l'ha fet arribar la Mar Anton) m'ha fet sentir menys estranya. Hi ha gent com jo! Que s'escandalitza tant o més que jo! Visca! Us el retallo i enganxo perquè realment val la pena. Vull aclarir per endavant que tot el que està en cursiva no és correcte, però ho podem sentir contínuament:

(Fotografia extreta de: http://farm4.static.flickr.com/3133/2895816325_473f6b3592.jpg?v=0)


divendres, 31 d'octubre de 2008

«Baix cap concepte» (David Pujol)

Bones, per fer un article com aquest, es tenen que tenir nassos. Igual em despedeixen i se m'acaba la feina… Total, què més em dóna? Tenia ganes de fer-lo i aquí està. No se m'han caigut els anells per posar-me a teclejar els quasi mil cinc-cents caràcters, com a reflexió sobre el català que ara es parla. Ens hem de donar compte que, sobretot entre el jovent, cada vegada més el català estàndard és el castellà. Fa temps que venim perdent moltes expressions i formes genuïnes, que estaven ben vives tot just fa quatre dies. Fa poc vaig dir a un adolescent que havia vist la padrina, perquè m'havia fet mal al peu, i es va pensar que havia trobat una velleta. A nivell de llengua, estem fatal. Sí, sí, creieu-me, el que aquí hi fica, és veritat: estem fatal. Inclús la Generalitat, i algunes altres institucions públiques, tenen departaments de medi ambient. Això no ho puc tragar. Si medi i ambient, en català, són sinònims! Ningú no els ho ha dit mai? A vegades, els medis de comunicació parlen de tocar fusta, en vès de tocar ferro; parlen de donar una conferència, en vès d'impartir-la o fer-la; parlen de les vuit i mitja, en vès de dos quarts de nou, etc. Per no parlar dels topònims (ens han enxufat dotzenes de Perpignan als lletreros de les nostres carreteres, per exemple) i de moltes altres realitats que farien riure si no fos que fan plorar. Si no redrecem la situació, aviat poden haver problemes. Amb tot, hi haurà que tenir paciència… Ens veiem!

Molt bé, David!

El ràdio o la ràdio?

Avui us presento aquesta qüestió per dues raons. Primer de tot, per poder fer (per fi) el primer dels homenatges que vull dedicar als meus amics i familiars torrelavitencs i aclarir d'una vegada per totes que ràdio és una paraula femenina. Tot i que m'encanta que diguin "el ràdio" (espero sentir-ho durant molts anys!), he de fer públic que, segons tots els diccionaris que he consultat, s'ha de dir "la ràdio". Encara he d'esbrinar el perquè d'aquesta confusió. Pot ser que sigui per influència del radiocasset? Qui ho sap!

La segona de les raons, i no per això menys important, és per reivindicar el paper que té la ràdio en la vida de molta gent i més concretament en la meva. A la meva família sempre li ha agradat escoltar la ràdio. Potser per això sento aquesta mena de passió. Primer, amb Catalunya Ràdio, el Xavier Solà i el seu El suplement... dissabtes i diumenges al migdia, amb la mare fent el sofregit. Després, tantes i tantes nits amb La nit dels ignorants... Quins records, durant els estius, aguantant la xafogor escoltant la Sílvia Tarragona, en Joan Bosch... I ja de més gran, El món a RAC1, als matins, amb el grandíssim Xavier Bosch (com et trobo a faltar!). COMRàdio i el seu Jordi Duran amb Un altre món (magnífic programa, que ja no fan...). No ho sé... La ràdio és companyia, i si et trobes uns locutors tan professionals i alhora tan propers... la ràdio pot arribar a ser gairebé com una part de la teva família. I per fer-los un homenatge públic, vull compartir amb vosaltres els qui m'acompanyen durant el dia:

Comencem, de dilluns a divendres, de 7 a 14 h, amb el meu estimat Jordi Duran i el seu programa El dia a COMRàdio. Molt i molt recomanable.
Ho podem combinar (si encara ens agrada) amb el Minoria absoluta de RAC1.
Després, a partir de les 16 h i fins a les 19 h podem escoltar l'Olga Vallejo i el seu Extraradi. Tot i que només el vaig poder escoltar a l'inici de temporada, em va fer molt bona pinta.
Ja a la nit, vull aprofitar per queixar-me. El millor programa de cultura que he escoltat mai l'han reduiït una hora! Sí, com ho sentiu! El fantàstic Icult.com ara només el podem escoltar de 23 a 24... I ens deixen sense l'inconfusible "És mitjanit a ComRàdio. La COM per als amics" de la simpatiquísima Anna Pérez Pagès. Tot i que només dura una hora, és un programa magnífic, proper, amb uns col·laboradors de primera i on es respira un bon rotllo que fa entrar ganes d'estar asseguda a la taula amb ells... "It's a lonley night tonight, tonight..." :)
I per rematar-ho tot, a RAC1, el Via lliure, els caps de setmana, de 10 a 14 h, amb la Marta Cailà i companyia. Una molt bona companyia.

Doncs apa, ja ho sabeu! Tant si és el ràdio com la ràdio... No deixeu de parar l'orella!

Torna, torna, Serrallonga

Aprofitant que ahir TV3 va estrenar Serrallonga, recordo amb emoció en Xesco Boix i els Esquirols (de qui vaig sentir-la cantar). Avui, al bloc, estrenem l'apartat La cançó, en aquest cas, de la mà del grup Mesclat:

Torna, torna, Serrallonga

Del cor de les Guilleries

sortirà un gran espetec

que en faran ressons de guerra

les parets de Tavertet.

Des de Sau a la Cellera,

des del Far al Matagalls,

el trabuc d'en Serrallonga

tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,

que l'alzina ens cremaran,

que ens arrencaran les pedres,

que la terra ens robaran.

(http://hemeroteca.e-noticies.com/adjunts/imatges/imatges_21663.jpg)

Materials de suport a l'acollida

El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, ha editat una col·lecció de sis DVD de suport a l'acollida de les persones nouvingudes a Catalunya.

L'objectiu principal és el de facilitar informació sobre Catalunya i la societat catalana, així com l'organització i funcionament dels sistemes públics. Cadascun dels DVD tracta d'un àmbit temàtic.

El primer presenta Catalunya i la societat catalana, la seva història, l'organització política i el marc competencial, la llengua, les festes i costums, etc. Els altres cinc DVD tenen cadascun d'ells informació bàsica sobre l'organització, l'accés, les característiques, i els drets i deures dels usuaris, dels serveis públics següents: treball, habitatge i convivència, salut, educació i serveis socials.

Tots els DVD estan disponibles amb un menú de navegació en els 10 idiomes més parlats per les persones immigrades a Catalunya: català, castellà, anglès, francès, àrab, amazic, xinès, urdu, romanès i rus.

Jo només me n'he començat a mirar un, encara els he d'analitzar amb calma, però sembla tota una currada, oi?

Per Tots Sants, capes i mocadors grans

Quina nit més màgica! Tot i que no m'agraden ni les castanyes, ni els panellets ni els moniatos (el moscatell sí!), considero que la nit que va del 31 d'octubre a l'1 de novembre és una nit molt especial. Comença un mes de l'any que m'agrada molt, el novembre (s. XIV; del llatí novĕmber, -bris, derivat de novem 'nou', perquè era el novè mes de l'any romà primitiu). Aquest any la Castanyada ha estat passada per aigua, però el fred s'ha deixat aguantar. Hem hagut de deixar les jaquetes per a una mica més endavant. Però tot arriba, oi?

(http://home.socal.rr.com/palehorse/images/fairy%20moon.jpg)