Jau, Coloma!

Avui estic contenta! Fa anys que la frase "Jau, Coloma!" és famosa al meu entorn (des d'aquell viatge a Vitòria de fa tants anys...) i sempre ens ha fet molta gràcia. Per a qui no ho sàpiga, la Coloma era una gossa pastora que va guanyar un munt de concursos de gossos d'atura i el seu amo, quan volia que s'aturés, li cridava: "Jau, Coloma!". Avui, he tingut l'oportunitat d'anar a veure un d'aquests concursos a Torroella de Montgrí dins de la programació de la Fira de Sant Andreu. Era un campionat de campions, amb la participació de Jordi Muxach amb Kiss (néta de la Coloma), José Mari Pleguezuelo amb Nuca, Eusebio Bengoetxea amb Lagun, Patricia Gisquet amb Toy, Jean François Casaux amb Una, Carlos Pinedo amb Txiki i José Antonio Aguirre amb Urki. Ha estat molt divertit.

En un concurs així, els gossos han d'anar pel mig d'un corriol delimitat per dues fileres de banderes i arribar a un ramat de xais. Després han de recollir les ovelles i conduir-les fins a un cercle marcat amb guix que hi ha davant del pastor, on s'han de quedar completament aturades. Llavors, han de conduir el ramat i fer-lo passar per un dels dos portells que hi ha situats als costats del corral. En aquesta prova hem al·lucinat molt amb la pastora francesa, Patricia Gisquet, que feia anar un xiulet i gairebé no cridava. Impressionant! Però tots ho han fet molt bé.

A la segona prova, el gos ha de recollir les ovelles, tancar-les dins del corral (molt i molt difícil) i després treure-les. En aquest cas, Jean François Casaux, amb la gossa Una, també ho ha fet molt bé. Finalment, però, ha guanyat la Kiss per un punt. Molt recomanable! Això sí: que ruques que arriben a ser les ovelles!

Encara no hi ha el vídeo disponible, però perquè la gent que no ho coneix se'n faci a la idea, aquí teniu un enllaç a tv3alacarta d'un concurs de l'any passat a l'Estartit. Gaudiu-ne!

Fem una mica de safareig?

Avui vull dedicar La frase feta a un fidel seguidor d'aquest bloc, que encara no m'hi ha fet cap comentari. Es diu Luigi i és un alumne meu encantador, que va començar al B1 fa dos mesos i que ara ja tinc al B3. Em consta que aquesta frase feta li va fer molta gràcia, així que he pensat incloure-la i explicar-ne l'origen. La paraula safareig prové de de l'àrab vulgar ṣahrîǧ 'bassal', i probablement té un origen irànic. En la seva segona accepció, designa el receptacle més o menys gran de parets d'obra o de formigó armat, que s'omple d'aigua i serveix per a rentar-hi la roba.

Tal com expliquen a una sessió de debat de SOS Monuments, fer safareig és una locució verbal, és a dir, una construcció de la llengua que, a partir d’una metàfora, d’un sentit figurat que va més enllà del sentit recte de cada paraula que la forma, té un significat diferent que la comunitat lingüística reconeix.

I fer safareig no vol dir construir un safareig, ni tan sols rentar la roba, sinó que vol dir, segons el diccionari, xafardejar, xerrar de tot i de res, de tothom i de ningú... En un bloc d'etimologia molt interessant, ens expliquen que aquesta expressió procedeix precisament de la funció social que complien aquests indrets on les dones s'agrupaven per rentar la roba i al mateix temps comentar afers del poble. Així, el safareig, era el lloc públic on es feia la bugada i es preparava el lleixiu; però també era punt de trobada, de reunió i de comentaris. I ens hi afegeixen un fragment descriptiu, força aclaridor, de les bugaderes i els safareigs d'antany, tret de l'article de Lluís Freixes "Molta roba i poc sabó", publicat dins la revista «Gavarres», núm. 10 (Tardor-hivern 2006), pàg. 128-129:

Les dones han passat la història de genolls. Mirin: avui fer safareig significa xafardejar, xerrar d'aquell i de l'altre, una mica per riure i matar l'estona, una mica per alimentar aquella curiositat un punt perversa que tots tenim. Aleshores tafanegem sobre tot i sobre res, sobre tothom i sobre ningú, i així passem la vida, o la fem més tolerable. Comarejar, xafardejar: això feien, es veu, les bugaderes.

Per acabar, afegeixo un enllaç a La paraula del dia, de l'entranyable Ramon Solsona, a RAC1, una secció molt interessant que parla de l'origen de les paraules. En aquest cas, la dedica a la paraula safareig, i ens explica que xafader prové, precisament, d'aquesta paraula. Que interessant, oi?

I, a més, us comento que el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison acull fins al 13 de desembre una exposició titulada Qui té roba per rentar? Homenatge a les dones que fan i han fet bugada al llarg de la història.

Segur que ens surt "rentable"?

Ai, ai, ai! Que confonem termes! A la ràdio, a la televisió, a la premsa escrita, al carrer... A tot arreu sento aquesta expressió: "Això surt molt rentable!". I jo penso... Coi... Voleu dir que 'es pot rentar'?

Perquè aquest és el significat de la paraula rentable (en castellà també rentable). Per exemple, una peça de roba o algun tipus de una pintura sí que poden ser rentables, és a dir, sí que es poden rentar. Si ens referim, però, a alguna cosa que és efectiva i té rendibilitat (i no "rentabilitat"), l'hem de qualificar de rendible.

El català i el món del vi

A Catalunya, i al Penedès en concret (que em toca de prop), hi ha molta passió pel vi, tant per tot el procés que du a terme la indústria vitivinícola com pel plaer que ens suposa el fet de beure'n alguns de concrets, de tota la vida, o de tastar-ne de nous. Per això crec oportú aclarir alguns termes relacionats amb aquest món.

Primer de tot, quan volem anar a visitar el local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades, quan guardem les nostres ampolles al petit soterrani de casa o quan volem anar a l'establiment on es venen vins, hem d'utilitzar la paraula celler. Hi ha molta gent que, per influència del castellà, utilitza la paraula bodega, sense saber que en català aquesta paraula només designa l'espai tancat dels vaixells mercants situat sota la coberta superior i destinat al transport de la càrrega.

Després, quan hem anat al celler i arribem a casa, no hem de dir que ens disposem a "provar" el vi si mai no n'havíem begut, sinó que hem d'utilitzar el verb tastar, que vol dir que ens posem una petita quantitat d'un menjar o una beguda a la boca per apreciar-ne el gust.

Per tant, quan un grup d'amics ens reunim amb unes quantes ampolles de vi per tastar-los, per apreciar-ne la singularitat, ens hem de referir a un tast de vins, no a una cata de vins (aquesta paraula no existeix en català!).

Per cert, sabíeu que el 14, 15 i 16 es va celebrar el CATA-VINS Sabadell? Qui els ho explica, a ells?

No és tan "complexe", o sí?

Bon dia i bona hora! Un cop més, em serveixo de la pàgina web del Servei de Política Lingüística d'Andorra per donar cos a L'apunt. En català hi ha força paraules que acaben en -x i en -tx.
Cal vigilar perquè hi ha la tendència a posar una e de més en el masculí singular d'aquestes paraules i a fer els plurals de manera incorrecta, com si fossin femenins. Per exemple:

No direm *annexe, *convexe, *fluxe, *mixte, *ortodoxe, *perplexe, *prefixe, *sufixe, *texte.
Sinó que direm annex, convex, flux, mixt, ortodox, perplex, prefix, sufix, text.

En noms, direm:
el complex, els complexos (NO: *el complexe, *els complexes)
el context, els contextos (NO: *el contexte, *els contextes)
el reflex, els reflexos (NO: *el reflexe, *els reflexes)
el text, els textos (NO: *el texte, *els textes)

En adjectius, direm:
complex, complexa, complexos, complexes (NO: *complexe)
fix, fixa, fixos, fixes (NO: *fixe)
I, finalment, recordeu que la terminació -es (coses complexes) és només de l'adjectiu plural femení, no del plural masculí (fets complexos)!

Maltracte o maltractament?

És 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Ho aprofito per dues coses. La primera, relacionada amb la llengua, és recordar als periodistes que, quan parlem de l'acció o l'efecte de maltractar, hem d'utilitzar la paraula maltractament, no maltracte (traducció mal feta del castellà maltrato).

La segona, i ja molt més personal, és sumar-me a les mostres que hi haurà durant el dia d'avui contra la violència masclista. Dona, no callis! Fes-te respectar, fem-nos respectar!

Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal


Si és el teu cas, o el cas d'algú que coneguis, no dubtis més i truca al 016. Per a més informació, pots consultar la Xarxa Estatal d'Organitzacions Feministes contra la Violència de Gènere.

Movem els malucs?

Penso que més o menys tot catalanoparlant sap que la paraula cadera (del llatí cathedra, seient, cadira, i aquest del grec καθέδρα) en català no existeix, sinó que hem de dir maluc, variant d'amaluc, de l'àrab 'aẓm al-ḥuqq, que vol dir 'os del flanc'. A mi m'agrada molt com sona aquesta paraula... No trobeu que és molt sensual?

També és cert que a molta gent de vegades la paraula li falla, encara que la sàpiga, i no li surt. Quan us passi, penseu en aquest bloc!

Des de les hores mortes, talaiot,
m’omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora rodolem
per un pendent insòlit. Cada gest
perfà l’extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte.
(Estimada Marta, Miquel Martí i Pol)

(Dibuix de Luis Royo)

moixaina

Aprofito que l'altre dia vaig conèixer una gata molt trempada per parlar d'aquest mot. La gata en qüestió es diu Xaina, de Moixaina... Per a aquelles persones que no ho sàpiguen, una moixaina és una carícia feta, especialment, a la cara. I quina ha estat la meva sorpresa quan, a l'hora de buscar al diccionari d'on provenia la paraula, he vist que ve de moix, la primera accepció del qual vol dir 'gat domèstic'. Quina gràcia!

Hi ha més dies que llonganisses

Avui m'agradaria recuperar aquesta frase feta que, de fet, es pot sentir força habitualment en el nostre parlar quotidià. Quan diem que "Hi ha més dies que llonganisses", ens referim al fet que alguna cosa que no ha passat passarà, sens dubte, algun dia. Per tant, és un clam a la paciència, a la parsimònia de voler fer les coses ben fetes, un consell per als impacients... Hi ha més dies que llonganisses... Tot arribarà, si cal.

(http://www.firesifestes.com/images/Img_Fires/Espinelves/Llonganisses.jpg)

Primer 3 de 10 de la història... descarregat!

I seguim amb els castells... Què voleu? No en sóc una experta, però gaudeixo molt veient-los. En aquest cas, i com que no sóc "partidista", incloc l'enllaç a la primera vegada que el 3 de 10 amb folre i manilles es carregava i, després d'un intent fallit impressionant, es descarregava. Ara fa deu anys, jo no era a plaça... Però veient el vídeo... els pèls de punta... Visca els Minyons!