dimecres, 12 de novembre del 2008

La gent es comença a despertar?



La veritat és que, en la "lluita" perquè es parli un català més o menys correcte al carrer, de vegades les persones ens sentim soles, incompreses, gairebé desemparades... Per això, trobar un article com aquest (me l'ha fet arribar la Mar Anton) m'ha fet sentir menys estranya. Hi ha gent com jo! Que s'escandalitza tant o més que jo! Visca! Us el retallo i enganxo perquè realment val la pena. Vull aclarir per endavant que tot el que està en cursiva no és correcte, però ho podem sentir contínuament:

(Fotografia extreta de: http://farm4.static.flickr.com/3133/2895816325_473f6b3592.jpg?v=0)


divendres, 31 d'octubre de 2008

«Baix cap concepte» (David Pujol)

Bones, per fer un article com aquest, es tenen que tenir nassos. Igual em despedeixen i se m'acaba la feina… Total, què més em dóna? Tenia ganes de fer-lo i aquí està. No se m'han caigut els anells per posar-me a teclejar els quasi mil cinc-cents caràcters, com a reflexió sobre el català que ara es parla. Ens hem de donar compte que, sobretot entre el jovent, cada vegada més el català estàndard és el castellà. Fa temps que venim perdent moltes expressions i formes genuïnes, que estaven ben vives tot just fa quatre dies. Fa poc vaig dir a un adolescent que havia vist la padrina, perquè m'havia fet mal al peu, i es va pensar que havia trobat una velleta. A nivell de llengua, estem fatal. Sí, sí, creieu-me, el que aquí hi fica, és veritat: estem fatal. Inclús la Generalitat, i algunes altres institucions públiques, tenen departaments de medi ambient. Això no ho puc tragar. Si medi i ambient, en català, són sinònims! Ningú no els ho ha dit mai? A vegades, els medis de comunicació parlen de tocar fusta, en vès de tocar ferro; parlen de donar una conferència, en vès d'impartir-la o fer-la; parlen de les vuit i mitja, en vès de dos quarts de nou, etc. Per no parlar dels topònims (ens han enxufat dotzenes de Perpignan als lletreros de les nostres carreteres, per exemple) i de moltes altres realitats que farien riure si no fos que fan plorar. Si no redrecem la situació, aviat poden haver problemes. Amb tot, hi haurà que tenir paciència… Ens veiem!

Molt bé, David!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest escrit, el missatge està molt bé, però la forma fatal. Ho fa expressament d'escriure tant malament, es una ironia total o que?
Sembla que l'hagi escrit jo en un dia d'inspiració. Aquí hi ha alguna cosa que se m'escapa i no sé que és.
Doncs res, m'agrada més com escrius tú i dir que defensar la llengua no és cap delicte però això ja passa de taca d'oli.

Núria Olivella ha dit...

Òbviament, és un escrit premeditat i irònic d'en David Pujol i Fabrelles. Ell, com tants altres, s'escandalitza. Pots estar tranquil, kes! És "dels nostres"! ;)