diumenge, 23 de novembre del 2008

Movem els malucs?

Penso que més o menys tot catalanoparlant sap que la paraula cadera (del llatí cathedra, seient, cadira, i aquest del grec καθέδρα) en català no existeix, sinó que hem de dir maluc, variant d'amaluc, de l'àrab 'aẓm al-ḥuqq, que vol dir 'os del flanc'. A mi m'agrada molt com sona aquesta paraula... No trobeu que és molt sensual?
També és cert que a molta gent de vegades la paraula li falla, encara que la sàpiga, i no li surt. Quan us passi, penseu en aquest bloc!
Des de les hores mortes, talaiot,
m’omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora rodolem
per un pendent insòlit. Cada gest
perfà l’extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte.
(Estimada Marta, Miquel Martí i Pol)

(Dibuix de Luis Royo)

2 comentaris:

Kes ha dit...

Veig que t'has posat les piles i aquest cap de setmana t'has posat a escriure.
Els castells son increïbles (Visca els Minyons!!) per mi la millor colla. Jo vaig veure el castell en directe per la televisió i em sembla que a partir de llavors em va venir l'afició castellera.
Tots els temes que has posat sembla que tinguin relació entre ells però no la sé descobrir, potser no n'hi ha cap, es igual, ja he après alguna paralula més.

Núria Olivella ha dit...

Sí, aquest cap de setmana ha estat profitós. Visca els Minyons i visca el patilles! ;)
I visca...!