Ahir, 13 de desembre, era santa Llúcia. Conec poc sobre aquesta santa (bé, conec poc sobre la gran majoria de sants i santes), però sé que és la santa patrona dels cecs, dels pobres, dels nens malalts, dels cameperols, i de molts oficis en els quals la vista és un requeriment important (electricistes, xofers, afiladors, modistes, dissenyadors gràfics o escriptors). D'aquí la dita popular que diu "Que santa Llúcia et conservi la vista" o, simplement, "Santa Llúcia!", quan tens alguna cosa que busques just al davant del nas i no la veus.És molt típica de Barcelona (i d'altres municipis catalans) la Fira de Santa Llúcia. Els voltants de la Catedral i la mateixa plaça de la Catedral s'omplen de les tradicionals parades nadalenques on es poden comprar arbres de Nadal, tions, pessebres, molsa, elements decoratius per a l'arbre, caganers, llums, figuretes de fang, fonts d'aigua... A banda, és clar, de les típiques paradetes de roba, artesania, bijuteria... Cada any m'hi perdo i mai no me'n canso...
Segons el calendari julià, la nit de santa Llúcia era la nit més llarga de l'any (segons l'actual calendari gregorià, aquest solstici és el 21 de desembre), i per això encara es pronuncien frases com ara "Per santa Llúcia, minva la nit i creix el dia" o "Per Santa Llúcia, un pas de puça", que vol dir que, a poc a poc, el dia va guanyant terreny a la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada