diumenge, 14 de desembre del 2008

Val més tard que mai

Avui, demano disculpes als pocs però fidels seguidors d'aquest bloc perquè fa deu dies que no feia cap entrada! Ja sabem que la vida de vegades no ens deixa temps per dedicar a cosetes que ens agraden... Però tot fos això, oi? Vinga, posem-nos al dia!

Primer de tot, el meu gran amic Kes (Kesfren o Kesfrena, depèn de la situació :P) ha penjat al youtube dos vídeos del concurs de gossos d'atura, així que us en passo els enllaços per si hi voleu fer un cop d'ull (primer enllaç, segon enllaç).

També vull recordar que el dia 6 de desembre va ser sant Nicolau. A les tradicions nòrdiques se celebra moltíssim i a l'Orlandai, la meva escola, fèiem una representació sobre la història que envolta aquest personatge. "Tirem per aquí, tirem per allà, la nostra casa on serà?"... Quins records! :)

Ostres, i relacionat amb això, també trobem la tradició dels nicolaus, que només conec de Torrelavit (tot i que segur que en altres pobles també es fa). Els nens irecorren el poble trucant a les portes i cantant una cançó, i els adults els donen alguna moneda. Jo crec que només hi he anat un cop i la lletra no la recordo... Però segur que algun torrelavitenc ens l'escriurà, oi?

3 comentaris:

Kes ha dit...

Aquí va la meva lletra, ja que cadascú te la seva versió i a vegades la memòria pot jugar una mala passada també:
Nicolau panxeta, Nicolau panxau,
la catxutxa em queia la acatxutxa em cau,
Sant Nicolau! bisbe de pau!.
Si voleu que cantem més,
pances i figues, pances i figues,
si voleu que cantem més,
pances i figues i diners!
"(A continuació es parava la mà)"

Ara m'ha vingut a la memòria una altre cançó que cantava, era la cançó per a les cases importants on sabiem que caurien forces diners, deia així:
Quan el nen Jesús a l'escola anava,
si sabia la lliçó, li donaven un bombò,
i un bocí de coca per possar a la boca, i un brotet de romaní per posar-se al pit.
Tant per tu comper mí jessuset en creu morí.
Aquesta segona, no n'estic tant segur com a la primera però més o menys era així.

També hi havia la versió rebel o no oficial, que deia així:(exclusiva Pineda Nova)

Nicolau riau, riau,
atmetlles i atmetllots,
dònem forces duros o
et clavaré un clatellot!

També teniem la versió femenina, de la història, que es cantava per santa Llúcia el 13 de desembre, deia així:
Santa Llúcia de la Bisbal tretze dies tretze dies,
Santa Llúcia de la Bisbal tretze dies d'aqui a Nadal.
Vaixeu, vaixeu mestressa, vaixeu, vaixeu de dalt,
pances i figues, anous i olives, tot el que volgueu, la cistella ens omplireu.

Kes ha dit...

Una cosa més, al Youtube també hi ha el video de la Patricia Gisquet, la francesa del concurs de gossos d'atura, que guiava el gos a toc de xiulet. Només cal buscar kesfren i je et surten tots. Apa doncs, jau!!

Núria Olivella ha dit...

Gràcies, kes! Jo això dels nicolaus (nens) i les llúcies (nenes) no ho sabia! Ma mare m'ho ha dit avui... I el més fort és que crec que jo vaig anar a cantar els nicolaus algun dia... Però suposo que ho dec recordar malament!

Ostres, i gràcies pel vídeo de la Gisquet. Per mi, això del xiulet és impressionant. Per si el voleu veure directament, http://es.youtube.com/watch?v=DROspaFb1F8.